Des de lestanc,
on estava comprant
un paquet de quitrà i nicotina,
vaig sentir en sec
una veu que conec
i al girar-me et vaig veure tan lluny.
Hagués pogut
saludar-te tossut
i saber si et faig mal quan em mires.
No vaig fer res, amb el temps he après
que no nhi ha prou amb estimar-se molt,
no nhi ha prou amb estimar-se molt.
Encara dorms
al portal, mentre jo
he aparcat el cotxe en doble fila.
Avui fas anys
i he volgut regalar-te
aquell disc que escoltàvem tots dos.
Te lhe deixat
al costat daquest sac
que ara et tapa el fred que fa aquests dies.
I, en dir-te adéu, the cantat ben fluixet
que no nhi ha prou amb estimar-se molt
no nhi ha prou amb estimar-se molt.
I algú que ens coneix de fa temps
va pintant amb tinta invisible
llocs i paraules
que només tu i jo podem detectar.
Just al davant
del caixer daquell banc
que em fot mà amb el millor dels somriures,
pago distret
lintegral de fuet
a un cambrer que té la dona lluny.
Del fons del bar
una veu benestant
diu menys moros i més policia,
i, al mateix temps, un avió escriu al cel
que no nhi ha prou amb estimar-se molt,
no nhi ha prou amb estimar-se molt.