Chords
No n'hi ha prou amb estimar-se molt

 G#m 
Des de l’estanc,
           C#m 
on estava comprant
           E                   B                 A 
un paquet de quitrà i nicotina,
 G#m 
vaig sentir en sec
         C#m 
una veu que conec
               E                           B                     A 
i al girar-me et vaig veure tan lluny.
 A 
Hagués pogut
           A/F# 
saludar-te tossut
         G#m                                                 C#m 
i saber si et faig mal quan em mires.
 E                                             C#m 
No vaig fer res, amb el temps he après
                               E                       B             A 
que no n’hi ha prou amb estimar-se molt,
                       E                       B             A 
no n’hi ha prou amb estimar-se molt.
 G#m 
Encara dorms
             C#m 
al portal, mentre jo
               E                   B                     A 
he aparcat el cotxe en doble fila.
 G#m 
Avui fas anys
                 C#m 
i he volgut regalar-te
               E                         B                     A 
aquell disc que escoltàvem tots dos.
 A 
Te l’he deixat
             A/F# 
al costat d’aquest sac
                       G#m                                                   C#m 
que ara et tapa el fred que fa aquests dies.
 E                                                   C#m 
I, en dir-te adéu, t’he cantat ben fluixet
                               E                       B             A 
que no n’hi ha prou amb estimar-se molt
                       E                       B             A 
no n’hi ha prou amb estimar-se molt.
 F#m                                             G#m 
I algú que ens coneix de fa temps
             E                     B             A 
va pintant amb tinta invisible
 F#m             G#m 
llocs i paraules
         A                     B 
que només tu i jo podem detectar.
 G#m 
Just al davant
               C#m 
del caixer d’aquell banc
                       E                       B                       A 
que em fot mà amb el millor dels somriures,
 G#m 
pago distret
             C#m 
l’integral de fuet
                   E                     B             A 
a un cambrer que té la dona lluny.
 A 
Del fons del bar
         A/F# 
una veu benestant
                       G#m                         C#m 
diu “menys moros i més policia”,
 E                                               C#m 
i, al mateix temps, un avió escriu al cel
                               E                       B             A 
que no n’hi ha prou amb estimar-se molt,
                       E                       B             A 
no n’hi ha prou amb estimar-se molt.