Letra de
Una finestra al mar

Jugar amb l’atzar quan pinta
el Blau dels blaus amb crestes blanques
Una finestra al mar i aquella xarxa
Què deu ser de l’Antonia que a Xefalú té casa,
va obrir les seves portes a cinc infants d´Albània
com una antiga deessa que encara creu amb l´ara.
Els pescadors l’estimen i li deixen les xarxes
amb mirallets de plata.