Quan estava tot sol amb la mare
a l'hivern, a la vora del foc
d'una antiga casa catalana,
en un poble petit i polsós
que feliç era, mare
que feliç era jo.
Que feliç era, mare
que feliç e - ra jo.
I sentia bramar la tempesta,
que feliç e -ra jo.
I els ocells dormien a les branques
i ja es veia el cel clarejant,
m'amagava darrera d'un arbre
i ho mirava tot, somniant,
que feliç era, mare,
que feliç era jo.
Que feliç era, mare,
que feliç e -ra jo.