Era l'onze de Setembre
de mil nou-cents setanta-set.
El pare treia la senyera
amb els ulls plorosos cap al cel.
Em va dir: mira aquestes barres,
representen tot el que tu ets.
No li sortien les paraules,
pero no calia dir res més.
Temps era temps quan jo era un vailet
i el pare em va ensenyar d'on sóc.
I ara el guardaré, agafaré aquest sentiment
i el tindré sempre dins el meu cor.
Seré fort, seré fort, dins el meu cor.
Eren temps de protestes
però ara tot és diferent.
La vida em sembla més tranquila,
podem viure en el present
Aquella gent que ens oprimia
ja fa molt temps que va marxar
Pero el pare em deia: no pateixis
que tard o d'hora tornaran.
Temps era temps quan jo era un vailet
i el pare em va ensenyar d'on sóc.
I ara el guardaré, agafaré aquest sentiment
i el tindré sempre dins el meu cor.
Seré fort, seré fort, dins el meu cor.