Et veig, sentada fumant al banc,
vens de tenyir-te, els teus cabells blancs,
i vas pensant, Que avui fa 19 anys,
vas dir que no, potser per odi,
o per por,
i et deixes perdre, en la imaginació,
i vas pensant, en que podria haver anat millor.
Temps ha passat, on has marxat?
i et veus pensant, on és el Joan?
I ara vas, amb nois que son més joves,
però que pel matí, no et donen res,
però tu tranquil·la, tornes al banc,
continues fumant, i jo passo amb la bici pel davant
Temps ha passat, on has marxat?
i et veus pensant, on és el Joan?