Recordes quan vivíem a Nou Barris
en un pis a sobre el forn, al cul del món.
I era un pis de merda però nosaltres li trobàvem
cert encant, per molt que et sembli estrany.
I sortíem cada nit entre setmana encara que
mai teníem un duro per gastar.
El món als nostres peus,
ens menjarem la nit.
El món als nostres peus,
ens menjarem la nit.
I quan ens van tallar la llum i l'aigua
perquè sempre anàvem tard a l'hora de pagar,
i subsistíem a base de pizzes i
fideus precuinats, de sabors orientals.
I agafàvem l'últim metro a l'L4 a Llucmajor,
sense tenir molt clar on aniríem a parar.
El món als nostres peus,
ens menjarem la nit.
El món als nostres peus,
ens menjarem la nit.
Les rambles eren nostres Canaletes fins al mar,
la nit semblava eterna i el futur era brillant.
El món als nostres peus,
ens menjarem la nit.
El món als nostres peus,
ens menjarem la nit.
ens menjarem la nit,
ens menjarem la nit.