Ella s'atura un moment
I s'arregla les mitges
Que li costen d'entrar.
Ell surt descalç al carrer
Amb ampolles de vidre
Que no sap reciclar.
I amuntegada a sobre el sofà
Hi ha roba sense planxar,
Ell s'ha afaitat i és a punt de cantar,
I ella voldria abraçar-lo ben fort
I dir-li que no, no, no,
No vull que t'agradi aquesta cançó,
Trien qualsevol altra,
Que aquesta em fa falta,
És l'únic que em queda del que va passar i
Ara no.
Ell ara es mira al mirall
I amaga la panxa
Que li surt del jersei.
Ella embolica un regal
I contesta les cartes,
Tot bufant-se el serrell,
I, sota els núvols, un blanc d'avió
Traça una línia de gel,
Ell s'imagina un mar blau i mandrós,
Ella, una lluna d'argent
Dient que no, no, no,
No vull que t'agradi aquesta cançó
No tens dret a cantar-la
No saps de què parla
És meva i em porta records.
No, no, no,
No vull que t'agradi aquesta cançó,
Trien qualsevol altra,
Que aquesta em fa falta,
És l'únic que em queda d'allò.
I que no et sàpiga greu,
Si em tremola la veu,
Sóc absurda com un mitjó sol.
Prefereixo callar,
Abans d'explicar
Aquesta penyora que plora per dins
I em fa dir que no, no, no,
No vull que t'agradi aquesta cançó
No tens dret a cantar-la
No saps de què parla
És meva i em porta records.
No, no, no,
No vull que t'agradi aquesta cançó,
Trien qualsevol altra,
Que aquesta em fa falta,
És l'únic que em queda del que va passar i ara no.