Letra de
La porta del cel

El Pla de Corona desperta cobert per la boira
les cases esquitxen els camps d'ametlla i garrova.
Les cales amb roques esquerpes i peixos al fons.
El motor d'un llaüt que rondina tornant cap al port.
 La porta del cel, on neixen les estrelles
 i els somnis valents, forjats per mil tempestes.
La llum dels estius que semblaven allargar-se per sempre
la tímida espelma que balla amb la brisa dels vespre.
L’olor de la fusta de pi i la sal a la pell
l'escuma del mar enredant-se entre els cabells.
 La porta del cel, on neixen les estrelles
 i els somnis valents, forjats per mil tempestes.