Jo vull parlar d'un petit circ
Que tenia dos pallassos que no eren divertits
Era tot fosc i decadent
Amb la carpa apedaçada vestigi de millors temps
Una col·lecció de personatges del tot singular
Capritx surrealista de l'atzar
Hi havia nans també un forçut
Ella era la contorsionista
Un riu de pura seducció
Feia postures impossibles
Que ens fan pensar en un món millor.
Era una flor enmig dels cards
El nostres caps els nostres ulls en blanc
Tan embogits pel desig de la carn