Tu que m'has vist caure a terra tu que sempre m'has trobat
En les nits de lluna plena dormint en el teu sofà.
Tu m'ajudes sense pressa si cal deixes el que tens,
m'obres sempre casa teva per què no em quedi al carrer.
Entre mig de vells poemes de la Glòria , del passat
He trobat aquesta història de la nostra amistat
Que potser havies oblidat.