Letra de
Esbarzers

L’olor a podrit de València em posa calent,
expulsat per l’arc de l’estació de tren.
Sóc l’últim passatger a l’andana dels teus ulls,
l’última “xusta” banyada, rosella xafigada,
qui collons ha apagat la llum?
Quan isc a buscar l’alegria
No sé perquè acabe sempre en el teu carrer.
Allí es sent una melodia 
Arrap de canyamel, carícia d’esbarzers.
“Incar-me” un garrot i volar, descivilitzar-me,
aprendre a estimar les tares, les turbulències.
Quan isc a buscar l’alegria
No sé perquè acabe sempre en el teu carrer.
Allí es sent una melodia 
Arrap de canyamel, carícia d’esbarzers.