Sempre de matí
fes sol o plogués,
malgrat el fred o la boira,
de carrer en carrer,
«Dones, que arriba el drapaire»
Com cada matí,
Sempre venies seguit
per un ramat de canalla.
Eres tota una atracció.
Tu, el teu sac i la cançó
Sóc el drapaire,
compro ampolles i papers,
compro draps i roba bruta,
paraigües i mobles vells
Sóc el drapaire,
els marrecs anaven cantant.
«Ja m'esteu emprenyant massa.
No us ha dit la vostra mare
que jo sóc l'home del sac?»
I així fins la nit,