Es meu desert,
sempre es meu desert,
ses flors són margalides.
Un sol en blanc, cases, oceans,
ses algues són marines.
Tancam ets ulls,
imaginam fosca i silenci totals.
Espai obert, fins i tot el cel,
són platges infinites.
Ets aliments més primordials,
falta i defecte brutals.
Ses coses no són fàcils per ningú,
dins aquest iglú
tant descongelat, tanta longitud,
tant ple de finals, tan privat de tu.
Es meu desert,