Riure!
Tenia tanta llum en el seu riure!
Viure!
Volia tot el món per a ésser lliure!
Era
la força en cada brot de primavera
que es dóna a la vida.
Era
un cel com un vidre clar que es trencà.
Tots els cels trencats s´enduu el Firaire.
Trossos n´han quedat per al meu aire.
Oh, mai, mai no s´apaga
la llum d´una hora blava,
ni el so d´una rialla
que viu dintre meu!
Riure!