Ens ho ha de dir la veu tremolosa i trista d'un campanar.
Un cop de llum i el crit d'una garsa
que ha despertat amb fam i busca per
entre blats i civades qualsevol cosa per omplir el pap.
O potser el gall que dins la cort canta.
La nit és morta, i ja es fa clar,
la nit és morta, i ja es fa clar.
Mentre jo canto, de matinada,
la vila és adormida encara.
S'han despertat mullades les fulles del camp d'alfals veí.