Quan moriré porteu-me a l'Empordà
Només a l'Empordà, porteu-me a l'Empordà
Que no hi ha terra que a la meva carn
La sedueixi tant, la sedueixi tant
I abans que sigui massa tard
Faig la reserva del forat
Quan m'hi poseu feu el fotut favor
Arran de terra i prou, arran de terra i prou
Que aquesta plana és el dibuix dels déus
I no seré pas jo qui trenqui el seu encert
Ja us ho fareu si arribeu tard
Que no em moureu del meu forat
Arran de terra per a sentir els renecs
Que diu la gent d'aquí, que diu la gent com jo
I sentir els peus dels infants que jugant
Potser m'explicaran camins que no he trobat
Que quedi clar i ho deixo escrit
Que un bon forat tindré per a mi
Arran de terra perquè si em faig pols
La pluja em dugui al riu i amb ell anar al meu mar
Del mar a un núvol i que dolçament
Sigui el llevant calent qui em torni al meu racó
Ja us fotreu si arribeu tard
Que no em treureu del meu forat
Quan moriré porteu-me a l'Empordà
Només a l'Empordà, porteu-me a l'Empordà
Que no hi ha terra que a la meva carn
La sedueixi tant, la sedueixi tant
I abans que sigui massa tard
Reclamo el dret del meu forat