Vam escapar amb la nit a les butxaques
paisatges ocres el primer sol a les cares
fugint de casa amb les mirades foradades
tractant de refugiar-nos més enllà de les muntanyes
Vam trobar un lloc on protegir les esperances
Vam batallar per començar a sentir-nos lliures
cada vegada que ens tornava un cru somriure
cosint ferides sota les robes humides
rosegant un tros de pa i unes olives partides
Vam tancar els ulls sota el cel cobert d'estreles
Vam somiar amb la lluna cavant riberes
als pits oberts de les nostres vides enceses
guiant la fúria que ens brollava imparable
i feia dels nostres cossos ànimes navegables
Vam despertar bruts i amagats enmig de l'alba
Vam trobar el mar pels camins que eviten pobles
bancals de pedres que baixen des de les llomes