Et miro i no se què ets, potser un animal salvatge
que t'estires al meu llit, només per poder mostrar-te
Et miro i no se què ets, no, un misteri que em reclama
una vida en endavant, sí, una terra solitària
En les ombres de la nit, un paisatge m'acompanya
Jo m'estiro al seu costat esperant la matinada
Et miro i no se què ets, no, una vida deslligada
Quan t'aixeques al matí ja comences a esverar-te, i ara
Et pregunto què haig de fer, però si jo ja ho feia
I et demano què haig de dir, però si jo ja ho deia
I et demano com s'hi va, i jo ja ho sabia
Cada cop et miro més
Et miro i no se què ets, potser un animal salvatge
que t'estires al meu llit, només per poder mostrar-te
Et miro i no se què ets, no, un misteri que em reclama
una vida en endavant, sí, una terra solitària
Et pregunto què haig de fer, però si jo ja ho feia
I m'expliques que haig de dir, però si jo ja ho deia
I et demano com s'hi va, i jo ja ho sabia
Cada cop et miro més
Et pregunto què haig de fer, però si jo ja ho feia
I m'expliques que haig de dir, però si jo ja ho deia
I et demano com s'hi va, i jo ja ho sabia
Cada cop et miro més