Quan al club ja tancaven
el senyor seguia atent,
amb un ram de clamídies
la mirava entre la gent.
Quan va anar a recollir-lo
amb el cotxe a laeroport
amb un ram de clamídies
ell la va abraçar molt fort.
I el matí del casori
la germana, quin consol,
quan el ram de clamídies
va poder enxampar al vol!
Tot el que em queda per dir des de Ràdio Capvespre
és que avui tinc més fred que ahir: tanca la finestra
I que dolços els dies
quan als ulls no els calen mots
i un perfum de clamídia
sembla embriagar-ho tot
Però que amarga la tarda
i que intensa la pudor
daquell ram de clamídies
della demanant perdó!
Ara tota una vida
resta en un traster llogat
on els rams de clamídies
es panseixen, oblidats.
Tot el que em queda per dir des de Ràdio Capvespre
és que avui tinc més fred que ahir: tanca la finestra
Diu que ell és per la zona,
que els dies de sol camina
fins que els peus fan mal o fins que
un ja no sent el món com gira.
I que, guardant certa aparença
dordre dins el caos, sentrega
a una feina que queda molt bé dir que tens a les festes.
Diu que fa un parell de dies
el rumor es confirmava
i ella va tornar a ser vista,
digna, travessant la plaça.
Que lalcalde va esverar-se,
donya Elvira persignar-se,
i nens i nenes la seguien amagant-se rere els arbres.
Tot el que em queda per dir des de Ràdio Capvespre
és que avui tinc més fred que ahir: tanca la finestra
Nens i nenes la seguien amagant-se rere els arbres.