Tu poses marxa i jo punt mort,
reposo el cap enrere i estiro les cames.
Et miro pel retrovisor,
dissimuladament mentre sento el motor.
Sense cap pressa giro el coll,
El sol és com un ou ferrat
amb un núvol que vol sucar-hi pa.
I callat sé que saps
que amb tu sóc de veritat.
Em portes i jo em deixo,
des del seient del costat.
Em guies i et segueixo,
sóc al seient del costat.
La ràdio ens dóna una cançó
Potser fa molt que fem camí,
però et prometo que no se'm fa avorrit.
Calles però saps que sé
que no em cal ningú més.
I en aquest compartiment
on mai trobem
les ulleres de sol
guardo tots aquells moments
que fan el
mapa
del que ara som.
Em guies i jo em deixo,
des del seient del costat.
Em portes i et segueixo,
sóc al seient del costat.
Em portes i jo em deixo,