Ai, Dolors, portam al ball,
avui que ve tothom, avui és quan hi hem danar.
Ai, Dolors, vindré cap al tard
amb un cop de cotxe i tesperaré a baix.
I, Dolors, avui entre els caps no hi haurà mirades de complicitat
ni, Dolors, cap dit despistat que fregui una esquena per casualitat.
Avui, Dolors, jo picaré un ritme amb les mans
mentre tu treus els tiquets de lenèsim combinat.
Avui, Dolors, proposa un tema al cantant,
un que es rigui de tu i de mi i daquesta història que sha anat acabant.
Va, Dolors, que avui serem dos nens grans,
res de tonteries, res de ser especials.
Un-dos-tres, un-dos-tres cha-cha-chà,
taló-punta, taló-punta, i torna a començar.
I, Dolors, ningú esperarà cap escena dolça davant cap portal,
ni, Dolors, cap gran veritat serà revelada quan es faci clar.
Avui, Dolors, mourem el cos al compàs
dun tambor accelerat, duna gran línia de baix.
Avui, Dolors, proposa un tema al cantant,
un que es rigui de tu i de mi i daquesta història que ja no és important.
Un que ens defineixi en tres acords,
un que ens expliqui a la posteritat,
un que conscientment sigui un punt i final, Dolors
Dolors, un que sembli impossible que pugui acabar.