Tom: E
Introdução:
E Em
E
Nosaltres sabíem
F#m
d'un únic senyor
E
i vèiem com
esdevenia
F#m
per l'afalac al ventre,
per la por,
E
s'ajup sota el fuet
amb foll oblit
F#m
Arnat, menjat
de plagues,
G#m
sense parar llepava
F#m
l'aspra mà
que l'ha fermat
E
des de tant temps
al fang.
F#m
Li hauria estat
senzill de fer
G#m
del seu silenci mur
F#m
va triar
E
la gran vergonya mansa
dels lladrucs.
F#m
Mai no hem pogut,
però, desesperar
E
del vell vençut
F#m
i elevem en la nit
G#m
un cant a crits,
F#m
car les paraules vessen
de sentit.
E
L'aigua, la terra,
l'aire, el foc
F#m
si s'arrisca d'un cop
G#m
a ser qui és.
F#m
Caldrà que digui
de seguida prou,
E
que vulgui ara
caminar de nou,
F#m
alçat, sense repòs,
per sempre més
G#m
home salvat en poble,
contra el vent.
F#m
Salvat en poble,
ja l'amo de tot,
E
no gos mesell,
sinó l'únic senyor.
F#m
Mai no hem pogut,
però, desesperar
E
del vell vençut.
F#m
Mai no hem pogut,
però, desesperar
E
del vell vençut.