Ben depressa ha dinat, s'ha tornat a afaitar
i es posa la jaqueta.
guaita mig d'amagat com la dona al sofà
veu la telenovela.
I li diu adéu, però ella ja no el sent
baixa a l'ascensor, silenciosament.
I així cada dimarts representa que va
aviat a la feina.
Però ha quedat en aquell bar on no hi ha mai ni un gat
a prop de Vila-Seca.
I com cada cop, sent la tremolor,
meitat por meitat alegria.
De la barra estant el cambrer dirà
si vol el de sempre, ella arribarà amb els ulls brillants
i per un instant tot s'haurà aturat.
I per uns breus moments, una estona de cel
ja no importa el demés, una estona de cel
el que dura el cafè és una estona de cel.
Ben depressa ha dinat a la universitat
s'ha pintat una mica.
Sent com el campanar va tocant els tres quarts
s'arregla la faldilla.
Agafa l'autobus, i seu al davant
només cinc minuts, que no acaben!
com sempre dirà sento haver fet tard
ficant-se vermella.
Ell no dirà res, només somriurà
i per un instant tot s'haurà aturat
I per uns breus moments, una estona de cel
ja no importa el demés, una estona de cel
el que dura el cafè és una estona de cel.
Mil cops repetint que no té sentit
seguir aquesta història.
Però aquest temps robat fa tirar endavant
fins poder arribar al proper dimarts
I per uns breus moments, una estona de cel
ja no importa el demés, una estona de cel
el que dura el cafè és una estona de cel.