Tu, que tren-cant l’alto el foc
va i li tires la copa de cava.
(Tu! Tu! Tu! Tu! Tu!)
El mu-seu al·lu-cina-Nin-gú no res-pira,
Car l’has llençat, que no has mirat,
que vola i que im-pacta contra un Modigliani.
Ell, que ara perd els es-treps,
enca-dena un re-nec amb un altre.
Se-guretat! Seguretat!
Escena ita-liana.
POTSER JA ES-TEU,TEU,TEU SOBDAC TUANT,
POTSER EN FEU UN GRA MASSA.
POTSER ÉS E- LLOR DIR PROU
I E- RAR ENDA- VANT.
MOLT MÉS PA QUE FORMATGE.
POTSER AL FI-NAL TAMPOC
US ESTI-MÀ- VEU TANT.
Ai! Ha arribat el moment
Ell Sembla estar en un pe-ríode expan-siu
-Diu que totes li posen,
Però, com sempre, dos dies i et truca fet ‘caldo’
No cal ni que ho ploris.
Serena-ment ho dic: ai-xò no té cura
Jo des d’a-quest moment em de-claro amic neutral.
No es pot dir que tingueu el do de la mesura,
i un doble a-gent, segur que acaba-ria prenent mal.
Jo vull ser Suïssa. Jo vull ser Suïssa.
Jo vull ser Suïssa. Jo vull ser Suïssa.
Jo vull ser Suïssa. Jo vull ser Suïssa.
Jo vull ser Suïssa. Jo vull ser Suïssa.
Jo vull ser Suïssa
Cadas-cú que es mengi, nena,
els seus propis mer-ders
Els seus propis mer-ders!