Pot semblar que el món badalla
pot semblar quieta la nit
però no t'adormis el meu pit que sempre balla
que a la vall dels adormits el meu cor no hi fa parada
el cant de les encantades se l'emporta bosc endins
(a contratemps i picat)
Un record truca a la porta
les notes apagades d'una vella cançó
sensacions que jo ja creia mortes
però avui, avui recordo el teu cos
la dansa el deliri de l'estança
la llum de la teva habitació
fortes i més fortes batzegades
que avui, avui tot em parla amb el teu nom
La gent torna a les cases s'ha acabat la funció
una vella senyora escombra el teatre dels malsons
camino quan tot calla i he comptat amb les mans
les poques finestres enceses d'una ciutat
que guarden la nit lila amb el record dels anys
i no apaguen la flama perque no arribi demà
avui recordo el teu cos
no ho saps pero a la nit moltes vegades
he caminat sota el teu balcó,
per sentir-me viu al teu teatre,
que avui, avui tot em parla amb el teu nom.
La gent torna a les cases s'ha acabat la funció
una vella senyora escombra el teatre dels malsons
camino quan tot calla i he comptat amb les mans
les poques finestres enceses d'una ciutat
que guarden la nit lila amb el record dels anys
i no apaguen la flama perque no arribi demà