Quins tan segurs consells vas encercant,
cor malastruc, enfastijat de viure,
Amic de plor e desamic de riure?
¿Com soferràs los mals qui et són davant?
Acuita't, doncs, a la mort qui t'espera.
aitant és lluny ton delitós sojorns
con vols fugir a la mort falaguera.
Braços oberts és eixida a carrera,
plorant sos ulls per sobres de gran goig.
Melodiós cantar de sa veu oig,
dient: "Amic, ix de casa estrangera.
En delit prenc donar-te ma favor,
car jo defuig a tot home que em crida,
prenent aquell qui fuig de ma rigor".
cabells rompent ab grans udolaments,
la Vida em vol donar heretaments
e d'aquells dons vol que sia senyor,
cridant ab veu horrible i dolorosa,
(car si l'hom és a mals aparellat,
la veu de Mort li és melodiosa.
La veu de Mort li és melodiosa)
jo són aquell de qui es deu hom complànyer,
car, de mon cor, la sang se'n va llunyant.
Llir entre cards, l'hora sent acostada
ma arma roman en aquest món damnada.
(D )