Rius de gent
Mal ferida
Corren sols
Escopint el seu fracàs
C´
Esperaran com sempre han fet
Laventura duna nit
Mentre ploren
De ràbia i per amor
A un nom inexistent
Mentre riuen
Quins núvols passatgers
Cada dia mes distants
Corren sols
Seguint pistes per trobar
El refugi de lacció
Un amic
que no estigui massa vist
O un ofrena de la carn
Que a vegades
Quan sapaga el primer foc
Pot fer encara mes mal
I així acaben
Quan ja tot ha passat
Cremats per la veritat
I criden
Podré tornar enrere
Quan estigui massa lluny