Qui t'havia de dir
que t'havies d'enamorar?
Nuredduna d'una mirada te va bastar.
Nuredduna era una sibil·la
de ses Païsses d'Artà
enrevoltada d'alzinars
a un poblat de l'antiguitat.
I arribà un navegant
de terres hel·lèniques.
Un rostre foraster,
un idioma estranger,
i tot d'una Nuredduna
te'l varen fer presoner!
(Rascando)
Nuredduna! Nuredduna!
te vares fondre amb les pedres!
I avui restes mirant la mar
per si ell tornarà, capbaixa,
te vares fondre amb les pedres.
I alegres Nuredduna
les ànimes en pena que s'aturen
a la teva ombra
i admiren l'estimar que ens has ensenyat
Nuredduna, la lluna, la lluna no te va avisar.
(Arpegiado)
Contemplava extasiada
el geni grec tocant la lira.
Mira-la com mira
amb mirada d'enamorada!
El geni grec morirà
a trenc d'alba!
El salva la sibil·la,
desfà les cadenes,
"aquest error l'esmenes!",
li va dir el cap del poblat.
(Rascando)
Nuredduna! Nuredduna!
te vares fondre amb les pedres!
I avui restes mirant la mar
per si ell tornarà, capbaixa,
te vares fondre amb les pedres.
I alegres Nuredduna
les ànimes en pena que s'aturen
a la teva ombra
i admiren l'estimar que ens has ensenyat
Nuredduna, la lluna, la lluna no te va avisar.