He caigut a terra i mhe aixecat.
He caminat descalç quan cremava lasfalt.
Hi ha onades que mhan tombat,
ones que mai haurien pogut tocar-me.
He estat al lloc que no tocava i he perdut el tren,
el temps, mhan caigut els somnis de les mans.
El més vital entre les dents.
He après el millor de la gent,
he après de les fades
però, però tinc, les butxaques foradades.
Que de vegades és, és a laigüera el més calent
I el més sensat no és urgent.
Tu que mexpliques cada ona del mar,
Dins meu crida, una veu rebel crida!
Dins meu crida, obre la nit obre la mar
Obre, crida, una veu rebel crida!
Dins meu crida, crida!
És la rialla la casa de tots
Una bicicleta a qui pedala-la-la-la
Dins meu crida, una veu rebel crida!
Dins meu crida, obre la nit obre la mar
Obre, crida, una veu rebel crida!
Dins meu crida, crida!
Obre els seus vells carrers, obre les valls.
Obre-la, obre-la, obre-la, obre-la, obre-la!
Una veu rebel que crida!
Obre-la, obre-la, obre-la, obre-la, obre-la!
Dins meu crida, una veu rebel crida!
Dins meu crida, obre la nit obre la mar
Obre, crida, una veu rebel crida!
Dins meu crida, crida!
Nits amb Txarango
Vull la nostre cançó