Blanca de calç, mirant al nord,
sol matitiner li encén el rostre
i Mô s'enfila des del port
pels antics camins de ses costes.
Vaixell varat en l'arenal
que llepa el mar de retirada.
Amagatall de vents furtius.
Refugi de veles cansades.
Plora la sinia en el verger
a l'abric de la tramontana
i la vila humil de carrers lleus
murmura històries quotidianes
d'herois petits i glòries breus
cercant el pa de cada dia,
que fan glosats amb pastissets
i gestes de bijuteria.
Mô
Amb precs i plors i de genolls