El primer dia, és clar,
vam fer parelles i érem senars.
El professor em va dir: “No se preocupe,
alguien se apuntará”.
I al cap d’un mes, va entrar una noia maca
que està sola com jo, que mira de
refer-se d’un sotrac inesperat que li ha deixat seqüeles
que intenta maquillar a cada pas que fa de tango,
mambo i txa-txa-txa.
Diumenge debutem,
al pavelló muntem un acte senzill.
Ahir a la nit no les tenia totes,
em va costar dormir.
Però avui m’he vist capaç de fer-ho.
Hem fet l’últim assaig i ens ha quedat
prou bé: tothom ens ha felicitat. Dempeus, allà aplaudint-nos,
companys i professor han coincidit a dir-nos que hem fet
una evolució.
I ella, tornant enmig d’un llarg silenci,
m’ha dit que se sent a punt per veure’ns
algun dia, per fer un cine o berenar junts. Pot ser una altra manera:
tenir al costat algú, jo que ara prioritzo fer coses
per no pensar amb tu.
M’he aficionat al ball.
M’he aficionat al ball.
M’he aficionat al ball.