La terra plora al seu costat,
Perquè un ocell ens ha deixat,
ell de casa va marxar,
i sol va intentar tornar.
Des daquella freda i fosca nit,
La teua mort no tindrà oblit,
has deixat de fer el niu,
el teu record és col.lectiu,
i no mimporta si la mort,
es presenta a ma casa,
doncs sense ell la vida ja no té sentit,
i no mimporta haver de repetir-ho altra vegada,
totes les nits somie amb el seu destí,
un futur ja sha trencat,
a mans de la velocitat,
el seu futur no arribarà,
locell mai més tornarà,
i no mimporta si la mort,
es presenta a ma casa,
doncs sense ell la vida ja no té sentit,
i no mimporta haver de repetir-ho altra vegada,
totes les nits somie amb el seu destí.
¡¡ *¡¡