La teva cara és familiar
Com un reflex en el mirall.
Deixa'm recordar-te com jo vull, deixa'm.
Com un cavall ferit corrent
A cada pas mor el temps.
Quan no vigilin els palaus, tombem-los.
I ara on anirem, i ara on anirem,
I ara on anirem, conta'm.
I ara mirarem, i ara mirarem
I ara mirarem lluny.
Era d'esperar, la vida és una trinxera.
Tu seràs una bala i jo el punyal.
Qui no té llar no té carrer,
Vivim de cara a la paret.
La solidaritat ve dels de baix, de sempre.
Qui més estima no té res,
Ni decorats, ni or, ni pes.
Amb la certesa de saber que estàs ací.
I ara on anirem, i ara on anirem,
I ara on anirem, conta'm.
I ara mirarem, i ara mirarem
I ara mirarem lluny.
Era d'esperar, la vida és una trinxera.
Tu seràs una bala i jo el punyal.
Dóna'm un senyal, unes ales i un planeta.
Tu seràs el principi i jo el final.
Dóna'm un últim senyal.
Guardaré el record fins al final.
Dóna'm un últim senyal.
Guardaré el record fins al final.
Dóna'm un últim senyal.
Guardaré el record fins al final.
Dóna'm un últim senyal.
Guardaré el record fins al final.
Era d'esperar, la vida és una trinxera.
Tu seràs una bala i jo el punyal.
Dóna'm un senyal, unes ales i un planeta.
Tu seràs el principi i jo el final.
Amb els fantasmes parlarem
I ara no callem, i ara no callem.
La primavera als nostres peus,
I ara ballarem, i ara ballarem.
Dóna'm un últim senyal.
Guardaré el record fins al final.