Tombo a la deriva, per boscos i camins
com quan encara eres viva.
Ronca un vell mussol mandrós,
prefereixen l'hora fosca, igual que jo.
Obre'm la porta dels somnis,
on reviurem com cada nit un món impossible.
Apaga el món real i cauré dins un cilindre,
per una espiral de vidre que em porta a tu.
No em toqueu, no feu soroll, no trenqueu el meu son,
no desperteu la mort, no em feu perdre de nou.
Entra la teva enemiga,
que tan aviat com m'obre els ulls
et sega la vida.
Entra aquesta claror infernal.
Només vull tornar amb les ombres,
que m'indicaran la porta que cal trucar.
Obre'm la porta dels somnis,
on reviurem com cada nit un món impossible.
Apaga el món real i cauré dins un cilindre,
per una espiral de vidre que no troba mai final.
Somnis, Somnis, Somnis,torneu, posseïu-me.
Somnis, Somnis, veniu a mi.