Sola. Només li queda un gos;
trista com un 'mai més'
se la veu caminar
pel barri xinès
quan no fa fred i el dia és clar
A A Carmeta!
És, com el barri, un record
És la Carmeta!
Amb un gos vell, ple de sarna
l'abric menjat per les arnes.
La boca vermella
i una flor a l'orella.
Potser, enyorant l'Edèn,