Ei! La cara al vent
Que se n'adonen que ja som el present
D'un temps, d'un país que ja anem fent!
Corre lliure pel poble la fera ferotge
Mentre sonen les cançons cada nit
I en cada concert Teresa rep homenatge
I ens fa recuperar l'esperit
Creus que jo puc oblidar aquella forma de cantar
Perquè vull, Perquè tinc ganes de somiar!
Ei! Garrot , prohibició
Som la flor que naix de la llavor que vau sembrar
Sou la llum que guia en l'obscuritat
Som les vostres veus i no ens faran callar
Perquè mai perdrem la nostra dignitat
Continuar la senda de la nostra essència i trobar
I trobar una resposta per demà
No ens podran guanyar, si ens donem la mà
Si agafem l'herència que ens vareu deixar
Llave les penes al meu safareig
No és que no et mire, és que no et veig
Va com va i entre la confusió
Silenci i censura a la televisió
Hui cantarem la vida d'un poble
Vida d'un poble que no vol morir
Vull donar-te les gràcies perquè vull
Perquè tu em fas sentir-me viu
Gràcies a tu que em cantaves furtiu
Gràcies a tu que em donaves caliu!
Gràcies a tu que em cantaves furtiu
Gràcies a tu hui sóc l'últim que riu!
(Tornada)