Ja passen les hores i encara no han arribat.
Un estrany neguit omple el meu cor, no gaire
lluny d'aquí escolto un tiroteig,
quelcom a dins meu em diu que són morts/es.
Potser no han estat ells/es, però no puc anar
a mirar, sento nàusees a dins meu; me n'he d'anar.
Lluny penso en ell/a, el meu
company/a alegre/a i valent/a.
MORIR PER ACONSEGUIR
EL NOSTD NAT DD T DE VIUD .
MORIR PER ACONSEGUIR
UNA TERRA LLIUD .
Ja passen les hores i encara no han arribat.