Com quan vaig caminant fins el port per la vora del mar passejant.
I m'assec en el braç de les pedres i allí escolte el mar i sent el vent.
Doncs ací comença un llarg diàleg entre peces d'un mateix conjunt.
Ací sobren negocis que amaguen tot eixe odi cap al nostre cel.
Mire enfront el sol dalt del Montgó i els ocells volant per la mar.
Al moment comença una gran calma, s'aixeca el teló,
Doncs ací comença un llarg diàleg entre peces d'un mateix conjunt.
Ací sobren persones que amaguen tot eixe odi cap al nostre món.
Ara aprenc que tot es mou que si no actues no pot canviar.
Mira als ulls de qui no et crega, dis-li el que penses, que trie on va.X2