Ella et parla d'amor quan tens son,
diu que ets tu el que la poses així,
però tu no t'ho creus,
ni t'ho vols creure.
Et toca amb els peus freds sota el llençol
i et fa carícies que convoquen sospirs,
però avui no vols ni pensar-hi,
avui millor que ni et toquin.
Ara venen les misèries de l'amor,
el moment que no surt mai a les cançons.
Dona'm una mica més!,
dona'm una mica més!,
Dona'm una mica més!
Ja ho sé, que és pitjor fer-ho per diners.
Ja ho sé, que demà serà un altre dia,
peró demà encara no ha arribat
i ara venen les misèries de l'amor,
el moment que no surt mai a les cançons.
Dona'm una mica més!,
Dona'm una mica més!,
Dona'm una mica més!
Ara venen les misèries de l'amor,
el moment que no surt mai a les cançons,
les cançons d'amor.