Letra de
Criatura Dolcíssima

Criatura dolcíssima, que fores
la sola riba forta, un deix d’idea,
la mà que entre les meues perdurava!
la mà que entre les meues perdurava!
No sé si m’estimaves: t’estimava
i això era tot, i això era prou,
i els nostres cossos obraven en llur glòria
i els nostres cossos obraven en llur glòria
Érem hostes del bes i la insistència
i et sabia ma carn meravellada
i argument negador de la nostàlgia
i argument negador de la nostàlgia.
Tenies dènou anys, i a punt la joia,