Letra de
Bruixes

N’eren temps de misèria, de por, plors i histèria
quan dues joves es van decidir.
Varen emprendre un viatge, sols aire a la butxaca,
i van fer cap al poble veí.
Un home les va veure i les convidà a seure,
en una taula envoltada de fum.
Negra n’era la nit, negre n’era aquell llit
on la trampa esdevingué malson
quan l’emmetzinaren amb els seus propis petons.
Com a bruixes dictem que et toca morir,
per les venes et corre el nostre verí!
x2
Entre els crits del feudal, ja en ve la Guàrdia Reial,
trobant allí l’escena d’un crim.
S’implantaren mesures a les desconegudes
sentenciades per ordre diví.
I la gent d’aquell poble, portant fustes i mobles,
una gran pira van construir.
Avivant la foguera, criden: «foc i més llenya!»
còmplices del terrible destí.
Les bruixes ja s’encenen, la flama les encega,
«nostra vista us aterra, doncs claveu ulls a terra
perquè mentre ens cremeu, de la flama veureu
com reneix l’esperit de la dona fet crit!»
Com a bruixes dictem que et toca morir,
per les venes et corre el nostre verí!
x2
Meigas, feitizos e bruxas
que persigue a inquisición;
Chámanlles bruxas a as vellas
por ter cara de cartón;
pero solamente hay meigas
en donde hay inquisición.
Quan al matí següent, no canta el gall
i veiem aquell poble mort i devastat.
I d’enmig de les cendres s’entreveuen
dues nenes que desperten i aixequen el cap.
N’eren temps de misèria, de por, plors i histèria
quan dues joves es van decidir.
Varen emprendre un viatge, sols aire a la butxaca,
i van fer cap al poble veí.