Camines
sense mirar-me
rumio
un altre cop,
silencis
que fan més mal que les paraules de tots dos.
Somies
la seva cara,
el penses
i no sóc jo.
Acabes
de decidir que l'únic cert és un error.
Dius, cansada,
mentre esquives la mirada,
bona nit, amb veu tan trista
que no em veig amb cor de dir-te
Que a vegades el món em fa por,
a vegades no tinc la raó.
porta l'aire olor de demà;
no fa gaire em vas estimar.
esperes
una trucada,
arribo
massa aviat,
despenges
i ens fas creure a tots dos que ens hem equivocat.
Inventes
una altra excusa,
l'escolto
dissimulant,
remenes
aquella foto en la que em mires com abans.
Dius com sempre
que no ajusti la finestra
i així arriba una altra nit antiga,
freda com el vent que es filtra.
A vegades el món em fa por
Coses que no
són de tu i jo
omplen els marges i els pinten de fosc.
Bales de dol
obren ferides que el temps no resol.
A vegades el món em fa por (2)