Cifras
Potser tingues raó

Tono: C

Introducción:

dificultad
muy fácil |||||
 C                                                         F 
Sols intente empatar amb este món que està tronat.
 F             G                         C 
I de dormir bé per la nit.
 F                           G                               Em                     F 
Tot això sense creure en les pregaries de ningú
 F                                                 G 
i alçar-me prompte pels matins.
         F                         C                       F                           C 
Jo abans estava estable, el pintor pintava el quadre.
 F                                                     G 
Però últimament se'm mescla tot.
 F                                 G               Em                     Am 
I veig una obra d'art i se me forada el cor.
 F                                                                       G 
El simple amor que em dones l'he fet pols.
           F                               G                 Em                           C 
I és que algo m'ha punxat en lo més profund del cor
 F                       G                           C 
i l’última metralla no se'n va.
 F                                     G                         Em                       F 
Però dius que és l'amor, que posa llum en la foscor.
 F         G                       C 
Potser tingues raó.

 C                                                     F 
I fa olor l'apartament a la botiga del peix,
 F                   G                                     C 
ai, si tan sols puguera dormir un poquet.
 F                                   G                         Em                   F 
Però em fa mal l'estómac, serà segurament el peix.
 F                                                 G 
Si et torne a veure et confessaré.
         F                       G                 Em                           C 
Que algo m'ha punxat en lo més profund del cor
 F                       G                           C 
i l’última metralla no se'n va.
 F                                     G                         Em                       F 
Però dius que és l'amor, que posa llum en la foscor.
 F         G                       C 
Potser tingues raó.

 C                                                           F 
Ai, si em veieres ara, et quedaries de paper
                 F                           G                             C 
de vore com toquem, de com porte els cabells.
 F                                       G                       Em                     F 
Què s'ha fet d'eixos dies quan tornaves del carrer
 F                                                             G 
i em plantaves un bes tan gentilment?
       F                               G                 Em                           C 
És que algo m'ha punxat en lo més profund del cor
 F                       G                           C 
i l’última metralla no se'n va.
 F                                     G                         Em                       F 
Però dius que és l'amor, que posa llum en la foscor.
 F         G                       C 
Potser tingues raó.