Cifras
Benvolgut

Tono: D

Introducción:

dificultad
muy fácil |||||
 D 
Benvolgut, permet-me suposar
                                                                                                               A 
que, malgrat que no haguem gaudit de presentació oficial,
                                           G                                   D 
més o menys, així com jo, estàs assabentat
                                       Bm                                           A 
de la meva existència, de les coses que faig.
                                               D 
Benvolgut, jo ho reconec, què hi faré, covard de mi?
                                                                                               A 
No és que siguis cada tarda el meu tema preferit,
                                             G                                           D 
vostres són les promeses que ningú ja complirà,
                               Bm                                                               A 
vostres les nits que els telèfons no paraven de sonar.
                                                             D 
Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur
                                                                                                                       A 
i alguns quina meravella, i alguns que mai tindràs prou lluny,
                                             G                                           D 
benvolgut, i en un somriure que fa sola caminant
               G                             A               D               G                         A                       D 
Heu parat una furgoneta aprofitant la vista privilegiada d'una ciutat.
                       A                                                                   G                               D 
Tu assenyales l’absis romànic d’una catedral i sou joves i forts!
             Bm                 G                                   A 
I sentiu l'eternitat al vostre davant!
           Bm                                 G                             A                           D 
I, benvolgut, ni sospiteu que gent com jo estem esperant.
 D 
I que simpàtics que se us veu, i quin mal devia fer,
                                                                                                         A 
i m’ho imagino -o ho intento- i t’asseguro que comprenc
                                               G                                                   D 
que encara avui, sense remei, tot trontolli un segon
                                               Bm                                         A 
quan un amic, amb bona fe, pronuncia el vostre nom.
                                                               D 
Però vull pensar que tot va bé i que no enyores aquells temps,
                                                                                                                 A 
que fins i tot en recordar no saps per què però estàs content
                                                 G                                                 D 
i vas veient coses pel món que t’estan agradant tant
                                                 Bm                                             A 
i agraeixes que entre els dos em féssiu créixer amagat.
                                       D 
Amagat en mentidetes, en dubtes emprenyadors,
                                                                             A 
en cada intuïció fugaç d’una vida millor,
                                               G                                                 D 
amagat en “som molt joves per tenir res massa clar”,
                                             Bm                                                     A 
amagat en “no sé què és, però, nena, no puc respirar”.
                   G                                       A                                   D 
Ai, benvolgut, que estrany si un dia et van fer mal
                 G                         A                               D 
el meu amor, la meva sort, les meves mans
                   A                                               G                     D 
o el meu dit resseguint-li la columna vertebral!
               Bm                             G                             A 
Benvolgut, que ha arribat i es vol quedar!
               Bm                                         G                             A                                 D 
Ai aquests dits, no són senzills, de gent com jo que estava esperant.
                                           D 
Benvolgut, ho deixo aquí, que sé que ets un home ocupat.
                                                                               A 
Suposo que és moment d’acomiadar-me esperant
                                               G                                                   D 
no haver-te emprenyat massa, no haver semblat un boig,
                                             Bm                                                 A 
que la força ens acompanyi, adéu, fins sempre, sort!
                                       D 
Per si un dia ens creuem ja em disculpo, que em conec,
                                                                             A 
faré d’home seriós, esperaré darrere dret
                                             G                                                               D 
mentre tu li fas brometa, “veig que ara els busques alts”,
                                           Bm                                       A 
mentre tu et reivindiques com molt més elegant.
                                                                                         G 
Farem adéu i marxarem i ella em dirà que t’ha vist vell i,
             A                                                 D 
pas a pas, ja estaràs tan lluny
                 G                                                             A                               D 
com el cretí que abans d’entrar a Història li tocava el cul
                   A                                                             G                         D 
arrambant-la contra els arbres del costat d’un institut.
                 Bm                                 G                       A 
Ai, pobrets meus, com s’haguessin espantat,
                 Bm                                           G 
si entre els matolls, sortim tu i jo dient
                                     A                                 D 
“ei, aquí els senyors, estem esperant.
                               Bm             A                               D 
Xicots, aneu fent lloc, que estem esperant”.