Tono: F
Introducción:
F
Quan al club ja tancaven
Dm
el senyor seguia atent,
Gm
amb un ram de clamídies
C
la mirava entre la gent.
F
Quan va anar a recollir-lo
Dm
amb el cotxe a laeroport
Gm
amb un ram de clamídies
C
ell la va abraçar molt fort.
F
I el matí del casori
Dm
la germana, quin consol,
Gm
quan el ram de clamídies
C
va poder enxampar al vol!
Dm F
Tot el que em queda per dir des de Ràdio Capvespre
Gm C
és que avui tinc més fred que ahir: tanca la finestra...
F
I que dolços els dies
Dm
quan als ulls no els calen mots
Gm
i un perfum de clamídia
C
sembla embriagar-ho tot...
F
Però que amarga la tarda
Dm
i que intensa la pudor
Gm
daquell ram de clamídies
C
della demanant perdó!
F
Ara tota una vida
Dm
resta en un traster llogat
Gm
on els rams de clamídies
C
es panseixen, oblidats.
Dm F
Tot el que em queda per dir des de Ràdio Capvespre
Gm C
és que avui tinc més fred que ahir: tanca la finestra...
F
Diu que ell és per la zona,
que els dies de sol camina
Dm
fins que els peus fan mal o fins que
un ja no sent el món com gira.
Gm
I que, guardant certa aparença
dordre dins el caos, sentrega
C
a una feina que queda molt bé dir que tens a les festes.
F
Diu que fa un parell de dies
el rumor es confirmava
Dm
i ella va tornar a ser vista,
digna, travessant la plaça.
Gm
Que lalcalde va esverar-se,
donya Elvira persignar-se,
C
i nens i nenes la seguien amagant-se rere els arbres.
Dm F
Tot el que em queda per dir des de Ràdio Capvespre
Gm C
és que avui tinc més fred que ahir: tanca la finestra...
F
Nens i nenes la seguien amagant-se rere els arbres.