Nin rondinaire, petit dictador,
sempre trencant-me la son
ratolinet rinxolat i rumbós
em fas somriure amb el cor.
Em vaig prometre no fer-te cançons
per no semblar carrincló,
però no comptava amb la teva cara de
nen consentit embafat de petons.
Sempre emprenyant-me quan vols
tros de baldufa, sucret esponjós
mhas transformat en badoc
Em vaig prometre no caure en el joc
de fer de pare ofenós
però quan tarrambes, aquí a la falda
fas que em desfaci i oblidi la resta del món.
Mhas de prometre que un dia dagost
abraçat a un altre cos
mort de vergonya, diguis amb conya
que una vegada ton pare et va fer un valset dolç.