Hi ha una veu trencada que s'ofega enmig del mar
mentres torno en tren de Barcelona
N'hi ha que som turistes, altres només inmigrants
un món, dues classes de persones
Hi ha una pell suada que carrega el meu butà
per vint duros, mentres faig la sopa
N'hi ha que som turistes, altres només inmigrants
un món, dues classes de persones.
Hi ha un marrec que esmorza cola d'una bossa
Que portava coses que ell mai comprarà
I amb l'olor somnia que la sort canvia i el destí
No està fixat!!!!!!!
I al carrer una noia, sola i massa jove
Que a la nit tremola per guanyar-se el pa
I amb el pas dels dies veu que res canvia
I el destí està fixat!!!!!!!!!
Hi ha una llei no escrita que per sempre es cumplirà
Tant se val d'on ets si el que ets és pobre
N'hi ha que som turistes, altres només inmigrants
Un món dues classes de persones