Les nostres preguntes són incendis
Que les vostres respostes no saben apagar
I encara feu cara de sorpresa
quan un cor inflamable desborda el seu batec?
No coneixeu el foc que crema com un cor al cos!
Les nostres preguntes són la ràbia
Que les vostres respostes no saben esquivar
Veureu com un dia serà cendra
tot el que sobre cendra volguéreu construir
No coneixeu el foc que crema com un far al port!
Les nostres preguntes són la gana
Que les vostres respostes no saben satisfer
Encara ens n'oferiu les molles,
i com deia l'Ovidi, "volem el pa sencer"
no coneixeu la fam acumulada que tenim!
Les nostres preguntes són revoltes
Que les vostres respostes no saben ofegar
Sabem que heu escrit sobre les brases
capítols d'ignomínia que no oblidarem mai
No coneixeu l'abast de la memòria que tenim!
No coneixeu l'abast de la memòria que tenim!
Les nostres preguntes són la força
Que les vostres respostes no saben aturar
Veureu els senyals trencant fronteres,
els murs i les barreres que vàreu construir
No coneixeu el sud que crema per guiar el nord!
No coneixeu el sud que crema per guiar el nord!
No coneixeu el poc que crema com un cor al cos!