Sóc dun poble on els infants
sesmunyeixen al tros del veí,
i aquest en veurels serra bé les dents
i els fa fora amb insults dignes davi.
Sóc dun poble prou conscient,
ric, divers i ple de sentiment,
on no et miren de reüll caminant pel carrer
per vestir o estimar diferent.
Sóc dun poble on tothom comparteix el que té,
la moneda neix de lintercanvi,
on la feina no és feina sinó un espai més
per fer créixer la història dun somni.
Sóc dun poble tan petit
conegut per la seva bellesa
i que amb quatre carrers no et pots fer un embolic;
doncs, sempre et guiarà la tendresa.
Sóc dun poble pioner
en resoldre conflictes dalçada,
on no veuràs baralles al mig del carrer
ni tampoc entre la mainada.
Sóc dun poble on tothom comparteix el que té,
la moneda neix de lintercanvi,
on la feina no és feina sinó un espai més
per fer créixer la història dun somni.
Al meu poble tothom canta al vent,
limagino des de la innocència.
Al meu poble tothom canta al vent,
i viurà si en mantenim lessència.
x2